Àtics

Les obres d’urbanització dels terrenys del Mas Vilalba, promogut per la Junta de Compensació del Pla Parcial - Sector SPM-4- al terme municipal de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), va fer que es projectés un seguiment arqueològic de l'obra. El seguiment arqueològic el va realitzar ATICS S.L . El seguiment arqueològic dels moviments de terres i rebaixos als terrenys del Mas Vilalba començà el 23 d'abril de l'any 2004. Durant el transcurs d'aquests treballs es van identificar diverses zones arqueològiques i poc a poc es van anar identificant noves restes arqueològiques.

Cronològicament el jaciment de Mas Vilalba abasta des de la prehistòria fins a època moderna. Dins dels límits d'aquest finca s'han localitzat vestigis d'època neolítica (5500-3500 aC): sitges i una "cista"; del bronze inicial (1800 aC): dues cabanes i un enterrament múltiple (fins a 27 individus) en un hipogeu; del bronze final (900-700 aC): diferents fosses amortitzades com abocador; d'època romana (s I aC- s VI dC): sitges, d'època medieval (s.IX-X): sitges i enterraments i d'època moderna (s.XVII): sitges.

Dins de període Neolític tenim representades dues fases: el neolític antic post-cardial i el neolític mig. Malgrat que d'aquest període hi ha poques restes, s'evidencia l'establiment i consolidació dels grups humans en aquest moment.

Aquesta ocupació es va consolidant al llarg del temps, tal i com ho fa palès l'hipogeu del Bronze Inicial en què s'hi inhumaren fins a 27 individus en tres fases diferenciades. Aquest enterrament pot estar relacionat amb els dos fons de cabana que també s'han excavat a la zona i que cronològicament també corresponen a aquesta època.

Els materials localitzats a l'interior de les diferents estructures és en tots els casos important i es conserva en força bon estat, tant la indústria lítica com la ceràmica. Els atuells ceràmics neolítics i del bronze presenten les característiques pròpies del període, les quals han permès una datació relativa de les restes. Les mostres recollides durant el procés d'excavació permetran tota una sèrie d'analítiques, entre elles la datació absoluta per Carboni 14.

D'època romana s'han trobat poques restes de l'etapa republicana i imperial, però és important el nombre de sitges tardanes (segles V-VI) que s'han pogut documentar. Aquest fet, juntament amb el gran nombre de restes que pertanyen a l'alta edat mitjana, tant enterraments com sitges, fa que es pugui tenir un corpus important de dades que es podrà contrastar amb la documentació escrita que es conserva d'època medieval, obtenint noves dades sobre el moment de destrucció de la vil·la romana i l'inici del casal medieval.

El materials d'aquesta època, al contrari que els prehistòrics, són molt escadussers. Malgrat aquest fet, han permès una adjudicació cronològica de les estructures excavades.
El jaciment del Mas Vilalba amb el seu territori és un punt important per tal de conèixer l'adaptació al medi i el desenvolupament del poblament des de les primeres comunitats agrícoles i ramaderes fins a l'organització del mas actual. La importància d'aquest jaciment, rau, doncs, tant en el nombre de restes documentades arqueològicament (223 estructures) com en la seva diversitat cronològica.