Neue unerwünschte Telefonnummern canli bahis siteleri
ATICS

Inici > Projectes > La necrópolis romana de Vilassar de Mar

Cercador

La necrópolis romana de Vilassar de Mar

Necròpolis romana de Vilassar de Mar

La construcció de la Piscina Municipal de Vilassar de Mar i tots els seus equipaments l’any 1998, va fer que l’Ajuntament promogués una intervenció arqueològica prèvia en el solar, on ja es coneixia l’existència d’importants restes d’època romana. Aquesta excavació ha aportat noves dades pel coneixement històric, arqueològic i cultural de la ciutat de Vilassar de Mar. Els treballs arqueològics van permetre localitzar i delimitar una necròpolis romana de la qual es van excavar un total de 107 tombes.

 

Aquest cementiri, a l’igual que altres documentats a la plana del Maresme (Premià de Mar, Teià, Pineda de Mar), es troba molt a prop de la Via Augusta que vorejava tota la costa fins arribar a Roma. Era costum, segons marcava la llei en època romana, enterrar fora del perímetre urbà, a tocar dels camins situats a la vora dels accessos a les ciutats.

L’estat de conservació de les tombes excavades, en general, era força dolenta. Seguien una orientació predominant NO-SE, amb els peus a llevant i el cap a ponent, fent prevaldre aspectes religiosos i ideològics (el principi del bé i del mal, la sortida i posta del sol).

El conjunt funerari excavat a Vilassar de Mar està format per modestes sepultures individuals, força pobres,  fetes de teules o simples àmfores, pertanyents a individus d’un poder adquisitiu i status  social baix.
El ritu d’inhumació, és a dir, l’enterrament del cos, es feia utilitzant les mateixes lloses de ceràmica que els romans empraven per fer les teulades de les seves cases. Aquestes teules planes anomenades tegulae apareixen moltes vegades decorades amb símbols geomètrics (cercles concèntrics, ones, creus d’aspa) depenent de la moda de l’època o del terrissaire que les fabricava.

En el cementiri de Vilassar de Mar, les tombes fetes amb tegulae presenten dues variants diferenciades: la de teulada a doble vessant i la de coberta plana. En molts dels casos les teules estaven força malmeses per efectes del pes de la terra, de la humitat i en alguns casos per l’acció de la llaura.

L’àmfora és un recipient ceràmic especialment dissenyat per al transport i l’emmagatzematge de productes alimentaris com el vi. Com esdevé en aquesta necròpolis, també podia servir com a recipient per contenir les restes dels difunts, més freqüentment d’infants degut al seu volum.

Només una tomba, excepcionalment, contenia dipòsit funerari. Dins de la boca d’un nen d’uns 8-9 anys aproximadament, es va trobar una moneda de bronze. El fet  que s’introduís una moneda dins de la boca dels cadàvers obeïa a què, segons les creences romanes, aquest era l’import que s’havia de pagar a Caront, el barquer que ajudava a passar els difunts  la llacuna Estígia, per arribar a l’Hades. Una vegada allí les seves ànimes eren jutjades per un tribunal diví.

Tot i que en època romana els enterraments majoritàriament eren individuals, en aquest cementiri s’ha documentat un fet atípic i al mateix temps força curiós. Un dels sepulcres va aparèixer amb la presència de dos cossos enterrats al mateix temps. Es tracta d’una mare d’uns 25-35 anys que té possiblement el seu fill d’uns 3-4 anys reposant sobre el braç dret. El fet d’esser inhumats en un mateix moment podria indicar que ambdós morissin de forma accidental.

Malgrat el mal estat de conservació dels esquelets, aquests constitueixen una importantíssima font d’informació sobre la població de l’època. A partir de l’estudi preliminar d’una part dels enterraments excavats a Vilassar de Mar , s’ha pogut determinar la presència de 23 individus adults i 17 subadults. Pel què fa als adults que s’han pogut identificar 10 corresponent a individus de sexe femení i 6 de sexe masculí. D’altra banda, els subadults estan distribuïts de la següent manera: 1 fetus, 13 infantils I (fins a 6 anys), 2 infantils II (de 6 a 12 anys) i 1 juvenil.    

El moment en que el cementiri està en funcionament, segles IV-V d.C. és una època en que el ritu i la creença del cristianisme està en vies de propagació, en detriment de la religió pagana, la majoritària fins aleshores.
    
L’absència d’aixovars dins les tombes, és contemplat com un element indiciari d’enterraments cristians.

Durant aquest període de temps sembla que hi hagué a l’àrea del Maresme una activitat econòmica força important pel què respecte al treball agrícola. El comerç marítim fou també important, com ho demostra l’arribada a aquesta zona de materials provinents, entre d’altres, del nord d’Àfrica.

La senzillesa dels enterraments trobats a Vilassar de Mar fa pensar que es tractaria d’un cementiri rural per a treballadors del camp, d’una  i/o vàries vil·les situades a tocar d’aquest jaciment arqueològic.

 

 

 

Mapa de localització


Mostra un mapa més gran